domingo, 20 de octubre de 2013

Conclusión del bloque 1

Aquí podemos ver un mapa conceptual, el cual se elabora a partir de haber visto y leído los principales conceptos de los siguientes textos del bloque:













miércoles, 16 de octubre de 2013

Taller de teatro en la cárcel


ENTRE AGUAS, es un proyecto de teatro social el cual lleva tres años llevándose a cabo en la prisión de mujeres de Alcalá de Guadaira.


Durante éste tiempo, han descubierto mujeres que han tocado fondo por muchas razones, casi todas mujeres maltratadas por la vida que no han tenido fuerzas suficientes para salir de su pozo, mujeres drogadictas y alcohólicas, mujeres pobres, mujeres violadas, mujeres ladronas, agresivas y desesperadas que  más necesitan una atención psicológica y psiquiátrica que un encerramiento en vida, mujeres que temen morir en la cárcel y mujeres que más vale que estén presas que en libertad. Pero al fin y al cabo seres humanos que han cometido un delito, todo mezclado con miles de anécdotas de vidas rotas desde la niñez.
Y ya que están allí, entre rejas, olvidadas, castigadas y castigándose, porque no ofrecerles el arte, el de la pintura, la literatura, el Teatro...el arte que libera la mente y que te hace soñar y crear desde el orden, la disciplina y la reflexión...es ofrecerles una herramienta más.



Este tipo de teatro se puede utilizar como una herramienta de transformación social, a través de procesos creativos comunes que plantean los propios actores dando voz a la polémica colectiva individual.
A través de las obras creadas, los colectivos con los que se trabaja, pueden alzar sus palabras para ser escuchados de forma artística y sí, también escucharse a si mismos en los procesos de creación. También se puede trabajar la educación,la conciencia individual, el trabajo grupal, la creatividad, la expresividad, la organización del trabajo, etc.
Hay que aclarar que el Teatro Social es una herramienta de trabajo, NO es una terapia. La terapia es un trabajo mucho más profundo y personal, con unos límites muy diferentes. El Teatro Social por si mismo fortalece las relaciones grupales y aunque permite adentrarse en el interior del individuo, está en manos del Conductor - Profesor NO ir mas allá...porque esto supondría un viaje peligroso que solo aumenta el poder de la prepotencia.








AQUÍ OS DEJO EL ENLACE DEL BLOG:






MI TECNOAUTOBIOGRAFIA

http://www.youtube.com/watch?v=LNwtIm9ElEQ&feature=youtu.be



viernes, 20 de septiembre de 2013

Presentació

Sóc Sara Ordóñez Senciales, tinc 20 anys, i soc nascuda a l'Hospitalet de Llobregat i residint en el mateix.
El que més m'agrada és estar activa tota l'estona, anar al gimnàs, sortir de festa amb els amics i amigues.
Com a totes les persones suposu que no m'apassionen molt els estudis, encara que quan m'he de posar em posu de veritat.

En conclusió, crec que soc una noia sociable en tots els sentits, i amb moltes ganes d'aprendre.


Perquè vaig escollir el grau d' educació social?

Vaig fer el batxillerat social a una escola de l'Hospitalet de Llobregat, quan vaig cmençar, quasi totes les persones amb les quals parlava tenien més o menys clar el que volien fer una vegada acabessin el batxillerat (odontòleg, geògraf, mestre d'educació infantil, mestre de primaria, etc.), en canvi jo no tenia cap idea del que de veritat m'agradaba per a dedicar-me e un futur.
Quan vaig acabar el batxillerat, em vaig preparar per a les proves de les PAU, encara que no estava molt motivada, ja que no tenia clar el que volia fer, en conclusió que vaig suspendre la prova. Una vegada vaig saber la nota final, no sabia que fer, on ficar-me per estudiar, estava clar que m'havia de ficar en un cicle de grau superior, però no sabia quin. Una companya meva des de molt petita, em va dir que faria un cicle d'educació infantil i em va animar a apuntar-me amb ella. En aquest cicle vaig descobrir que l'educació formal amb els infants m'agradava, però potser no per dedicar-me a diari en un futur. Aquesta escola ens va donar l'oportunitat que a més de tractar amb infants en escoles bressol, ens van ensenyar la part de l'educació especial, vam fer pràctiques en una fundació de persones amb carències de tot tipus, tant cognitives, com psicomotrius, etc. i en aquest moment vaig descobrir que el que més m'agradava l'educació especial amb persones de qualsevol tipus de carència o risc social.


Què espero de l'assignatura d'Usos, Possibilitats i Límits de les TIC en l'Educació Social?

Crec que en aquesta assigantura aprendrem a saber utilitzar els ordinadors, diferents programes específics per a que les persones amb carències de qualsevol tipus o amb risc social, puguin poc a poc tornar a formar part de la societat que l'envolta, per dir-ho d'alguna manera.



Com et consideraries, un natiu o un immigrant de les tecnologies?

Es podria dir que em considero un natiu de les tecnologies, ja que al tenir numés 20 anys vaig nèixer amb el telèfon sota el braç, com es diu ara. Tampoc em considero una persona professional en aquest àmbit, ja que estaria millor dit que se defensar-me a un nivell una miqueta alt. Sempre que tinc qualsevol aparell electrònic a les meves mans, podria arribar a dir que mai m'he llegit el manual d'instruccions d'aquest i quasi tot el dedueixu per mi mateixa, per això crec que sóc molt més nativa de les tecnologies que immigrant. Encara que com va dir l'Adriana l'altre dia, no només es tecnologia els ordinadors, els telèfons movils o televisions, sinó que encara que no el creiem un llapis, una cadira o altres objectes de la vida quotidiana també serien tecnologia.