Presentació

Sóc Sara Ordóñez Senciales, tinc 20 anys, i soc nascuda a l'Hospitalet de Llobregat i residint en el mateix.
El que més m'agrada és estar activa tota l'estona, anar al gimnàs, sortir de festa amb els amics i amigues.
Com a totes les persones suposu que no m'apassionen molt els estudis, encara que quan m'he de posar em posu de veritat.

En conclusió, crec que soc una noia sociable en tots els sentits, i amb moltes ganes d'aprendre.


Perquè vaig escollir el grau d' educació social?

Vaig fer el batxillerat social a una escola de l'Hospitalet de Llobregat, quan vaig cmençar, quasi totes les persones amb les quals parlava tenien més o menys clar el que volien fer una vegada acabessin el batxillerat (odontòleg, geògraf, mestre d'educació infantil, mestre de primaria, etc.), en canvi jo no tenia cap idea del que de veritat m'agradaba per a dedicar-me e un futur.

Quan vaig acabar el batxillerat, em vaig preparar per a les proves de les PAU, encara que no estava molt motivada, ja que no tenia clar el que volia fer, en conclusió que vaig suspendre la prova. Una vegada vaig saber la nota final, no sabia que fer, on ficar-me per estudiar, estava clar que m'havia de ficar en un cicle de grau superior, però no sabia quin. Una companya meva des de molt petita, em va dir que faria un cicle d'educació infantil i em va animar a apuntar-me amb ella. En aquest cicle vaig descobrir que l'educació formal amb els infants m'agradava, però potser no per dedicar-me a diari en un futur. Aquesta escola ens va donar l'oportunitat que a més de tractar amb infants en escoles bressol, ens van ensenyar la part de l'educació especial, vam fer pràctiques en una fundació de persones amb carències de tot tipus, tant cognitives, com psicomotrius, etc. i en aquest moment vaig descobrir que el que més m'agradava l'educació especial amb persones de qualsevol tipus de carència o risc social.


Què espero de l'assignatura d'Usos, Possibilitats i Límits de les TIC en l'Educació Social?

Crec que en aquesta assigantura aprendrem a saber utilitzar els ordinadors, diferents programes específics per a que les persones amb carències de qualsevol tipus o amb risc social, puguin poc a poc tornar a formar part de la societat que l'envolta, per dir-ho d'alguna manera.



Com et consideraries, un natiu o un immigrant de les tecnologies?

Es podria dir que em considero un natiu de les tecnologies, ja que al tenir numés 20 anys vaig nèixer amb el telèfon sota el braç, com es diu ara. Tampoc em considero una persona professional en aquest àmbit, ja que estaria millor dit que se defensar-me a un nivell una miqueta alt. Sempre que tinc qualsevol aparell electrònic a les meves mans, podria arribar a dir que mai m'he llegit el manual d'instruccions d'aquest i quasi tot el dedueixu per mi mateixa, per això crec que sóc molt més nativa de les tecnologies que immigrant. Encara que com va dir l'Adriana l'altre dia, no només es tecnologia els ordinadors, els telèfons movils o televisions, sinó que encara que no el creiem un llapis, una cadira o altres objectes de la vida quotidiana també serien tecnologia.